Algú es passa de modern

Avui he tingut la brillant idea de fullejar el Pla de Transformació Digital de l’Administració de l’Estat 2015 – 2020. Un document que em resulta tant interessant com increïble, i potser fins i tot una mica ofensiu.

Veuré si sóc capaç de reflectir les meves opinions sobre un document de 55 pàgines que algú s’ha treballat sense emportar-se el mèrit.

Diria que l’interessant és que és capaç de desenvolupar 5 objectius estratègics que defineixen bé les necessitats a cobrir de l’administració pública com són la necessitat d’incrementar l’eficàcia del funcionament intern, o aconseguir que el canal electrònic sigui el preferit pels ciutadans per a relacionar-se amb les administracions.

Aquests objectius que semblen tan raonables, es complementen amb unes línies d’actuació que en si, són un pla per a aconseguir els objectius fixats. D’aquí ve l’increïble. Si no dic que la intenció no sigui bona, però quan llegeixo que les actuacions a dur a terme són coses com proveir serveis públics digitals d’acord amb les noves tecnologies, millorar els serveis públics digitals o promoure la innovació en la prestació de serveis, és quan m’haig de repetir inspirar, expirar, inspirar, expirar! Amb el lenta i ressagada que va l’administració, quan sigui plenament digital serà obsoleta, que el sector ja està treballant en blockchain. Aquí, va una altra, millorar els serveis públics digitals. Però si encara hem de portar la foto de carnet per a renovar el DNI i això de promoure la innovació en la prestació de serveis, millor no us explico.

I ja per a anar acabant, em centraria en l’ofensiu, sense ànim d’enfadar a ningú. Una de les línies d’acció proposada és la de crear el lloc de treball digital. Si si, ho heu llegit bé. Prestar l’activitat laboral des del domicili. Davant un col·lectiu socialment desprestigiat, com són els funcionaris, amb un sistema organitzatiu arrelat en el segle XIX, amb deficiències estructurals, i amb reptes tecnològics de gran calibre, és hora d’una profunda modernització de les administracions, dinamitant l’existent, plantejant una estructura estratègica que requerirà d’una gran valentia per part de la classe política. I només, una vegada fet aquest pas, la societat podrà encaixar un lloc de treball digital.

A hores d’ara no podem disfressar l’anacronisme actual amb idees que es passen de modernes, per a un sector totalment obsolet.