Trobant a la Maria

Fa poc estudiant per a un Màster en administració electrònica hi havia dos temes recurrents; la bretxa digital i l’alfabetització. I vaig recordar com vaig conèixer a la meva amiga Maria, inspectora d’hisenda. Em va fer una inspecció, i jo vaig contestar amb un recurs. Em va manar la Resolució, i jo vaig fer un Recurs d’alçada, i al mes vaig rebre la Resolució definitiva, que esgotava la via administrativa i em venia un “multón”.

Així que vaig conduir 45 quilòmetres, em vaig plantar a hisenda i vaig demanar per la Maria. Em vaig presentar, i li vaig dir “mira noia, no entenc el que escrius, no sé què em demanes, només sé que això que em manes no està bé”. La resposta de la Maria, després d’escoltar els meus arguments, va ser que no havia respost bé a les seves Resolucions, i que explicat com ho estava fent, sí. Al final hisenda em va donar la raó, no em va caure la multa per què vaig poder aportar la documentació correctament, i amb la Maria ens vam fer “amigues”.

Així que reprenent el tema, quant a la bretxa digital, si n’havia sentit parlar, i crec que tots, d’alguna forma o una altra, hem tocat aquest tema, i encara que la definició és molt àmplia, em centraré en l’àmbit més col·loquial; la bretxa digital fa referència a la dificultat d’una societat per a accedir a la infraestructura tecnològica. Com pretenem que l’administració electrònica arribi al 100% del territori si la connexió a internet és deficient o nul·la, a la vegada que molt cara, en àmbits rurals?

D’acord, primer hàndicap, la tecnologia no està implantada per igual i al mateix cost en qualsevol part del territori.

El segon concepte era l’alfabetització, i hi havia dos tipus d’alfabetització, la tecnològica i la informacional. D’una banda, si no sabem fer servir la tecnologia, difícilment serem capaces d’interactuar amb l’administració electrònica. Bé, encara sort que les generacions que vénen són nadiues digitals, i per tant, això no serà un gran problema. I les generacions que hem crescut en manera analògica, les més joves fem el que podem, mentre que les més grans, o van al taulell o hauran de tirar dels nets/es.

Entesos, segon hàndicap, has de saber de tecnologia (un altre dia us explico quant difícil és el tema del certificat digital).

Però reconec que l’aspecte que més em va enfurir va ser el de l’alfabetització informacional. És a dir, si no sabem el que ens estan dient les administracions públiques difícilment podrem relacionar-nos amb elles, i per això es proposaven mesures perquè els ciutadans adquirissin més coneixements.

Perfecte, tercer hàndicap, si no saps del que estan parlant no saps ben bé que has de fer.

Potser les administracions haurien d’aportar molt més per part seva, i simplificar tràmits i moderar el seu llenguatge, per què al final, el dret a entendre el que ens estan dient i poder donar la resposta més encertada, hauria de ser una prioritat. Jo vaig tenir un cop de sort trobant a la Maria, sabent que va ser això, un cop de sort. Potser ja és hora que allò que ens concerneix i que és la gestió de la cosa comuna no depengui d’un cop de sort.